Entrevista a fons amb Anna Blanco Beneyto.

Entrevista a fons amb Anna Blanco Beneyto.

Corredora per muntanya i periodista de professió, assumeix la responsabilitat de la vocalia de Cultura, Territori i Voluntariat juntament amb un equip de col·laboradors i molta il·lusió.
Ana blanco
Àrea de Comunicació FEMECV

1.  D'on sorgeix la teua relació tan pròxima amb la muntanya?

Vaig nàixer en la Vall d'Albaida, envoltada per muntanyes, aquest era el meu medi natural més pròxim, encara que ha sigut amb el temps i en viure prop de la mar, a Gandia, i després de superar un càncer d'úter quan m'he anat donant compte que a les muntanyes trobava la pau i la desconnexió que tots busquem.

 

2.  Tens un esport de muntanya favorit?

Em considere corredora de muntanya, però ja he provat el trekking, el barranquisme, les vies ferrades, l'escalada, l'alpinisme i la bicicleta de muntanya, a cap li faig escarafalls, però si m'he de decantar per un d'ells, seria sense dubtar-lo, el trail running.

 

3.  Com van ser els teus inicis en l'associacionisme?

Vaig conéixer la federació per activitats i vocals amb els quals tenia contacte abans fins i tot de federar-me, vaig començar a involucrar-me en alguna activitat aïllada i a poc a poc em vaig animar a formar part de la vocalia de la dona. Fins fa uns mesos he estat col·laborant amb activitats i cursos organitzats per aquesta vocalia com a membre de la comissió de treball i estant en ella he aprés moltíssim, he conegut a moltíssima gent que li agrada el mateix que a mi i he viscut experiències molt gratificants.

 

4.  Què t'ha portat a assumir un càrrec en la Junta Directiva de FEMECV?

Amb el canvi de Junta Directiva, vaig tindre l'oportunitat de passar a ser la vocal de Cultura i crec que és un àmbit en el qual puc aportar molt, així que em vaig animar sense dubtar-lo. Tinc un bon equip que m'acompanyarà en el recorregut d'aquests anys i sé que, sense pressa, però sense pausa, farem activitats molt interessants per als clubs i les persones federades.

 

5.  Per què com a vocal de Cultura, Territori i Voluntariat?

Soc periodista, la meua formació té relació amb l'escriptura i la comunicació, aqueixa és la part cultural que puc aportar. Però, a més, com ja he comentat, vaig nàixer a l'interior de la Comunitat Valenciana i ara viu en la costa. Pel meu treball com a periodista he visitat nombrosos pobles i ciutats i conec el territori. El repte és obrir pàgina de voluntariat en la Federació, i aqueix serà el següent camí a seguir.

 

6.  Com materialitzeu aquests valors des de la vocalia?

El nostre treball consisteix a fomentar que la cultura i el territori tinguen presència en els clubs. Com? Incentivant programes que vagen encaminats a aquest objectiu, participant de taules redones, col·laborant amb la creació i generació d'arxiu històric, premiant l'amor per la fotografia i l'art combinat amb la muntanya i l'esport de muntanya i generant amb totes les activitats un clima que els clubs identifiquen com a propi per a continuar programant activitats culturals des de cadascuna de les agrupacions.

 

7.  Com es relaciona l'esport, i més concretament el muntanyisme, amb la cultura i el voluntariat?

Les muntanyes suposen un gran jaciment de cultura popular, i encara que moltes vegades haja sigut injuriada, després de la pandèmia estic convençuda que ha augmentat el seu interés per a ciutadans i també per als governs, ja siguen locals, regionals o estatals.

Des dels noms primogènits dels diferents llocs del nostre territori fins a la història de l'esport relacionat amb la muntanya suposen un arxiu cultural per a la nostra terra, d'això no tinc cap mena de dubte.

D'altra banda, el voluntariat és aqueix ítem que ara hem d'unir a aqueixos altres dos noms, perquè la cultura de muntanya i del territori ha sigut tradicionalment transmesa per persones que voluntàriament l'han passada de generació en generació, però hui dia això ha d'articular-se tant organitzativa com legalment.

El nostre repte és, a més, traslladar aqueixa cultura de valors i transmissió del coneixement del territori al camp del voluntariat, i est, al camp de la competició i de l'esport en muntanya. No és tasca fàcil, però estem convençuts que és el rumb a seguir.

 

8.  Per tant, en quins desafiaments començareu a treballar?

Com ja he comentat, el major repte serà posar en marxa un catàleg de voluntaris i voluntàries de la mà dels clubs, unint-nos al que altres federacions també estan treballant. Actualment existeixen voluntaris en triatló, però hi ha pocs exemples més.

Però no vull deixar de costat l'oportunitat que ens brinda el 60 aniversari de la Federació per a plantejar activitats culturals pròpies i per a treballar en l'arxiu històric. A més, vull començar un programa d'ajuda al coneixement del territori que mitjançant incentius i premis anime a les persones federades a recórrer les nostres muntanyes.

 

9.  Qui és Anna més enllà de la nova vocal de Cultura, Territori i Voluntariat de FEMECV?

Anna és una dona que sempre s'ha dedicat a la comunicació i al periodisme, en algunes etapes de la meua vida relacionada a més amb programes de televisió esportius. M'agrada l'activitat física i la naturalesa i, encara que no destaque en res competitivament parlant, he participat com a periodista, gestora d'esdeveniments i com a esportista en esdeveniments de tota mena.

Vaig començar a córrer perquè feia un programa de televisió dedicat a carreres per tot el món i volia saber la sensació que sentien els i les corredores de les quals jo parlava en els programes. Però després vaig tindre un càncer d'úter i l'esport (córrer i fer ioga) em va ajudar a portar la malaltia sense decaure mentalment. L'activitat física em va ajudar també en la recuperació i a suportar psicològicament el retorn a la vida “normal” després d'un càncer.

Cada vegada, la pràctica esportiva m'acostava més als espais naturals quan entrenava, per posar un exemple, preferia participar en una carrera per muntanya abans de fer-ho en una per asfalt. Supose que aquest contacte amb la naturalesa i amb les muntanyes em portava a recordar la meua infància lligada a Mariola.

Quan passes una malaltia com la que jo vaig passar, prioritzes allò que et fa feliç, i a mi la muntanya em fa molt feliç, sempre em trau un somriure, m'alegra l'ànima i em calma la ment. Així que diàriament busque els moments lliures per a desconnectar i tornar a aqueixos llocs que em fan feliç.

 

10. Per a finalitzar, com compagines la teua ocupació amb la Federació?

M'encanta el meu treball, sempre m'ha agradat treballar en comunicació. Actualment, i després de quatre anys com a productora d'informatius en À Punt Media, treball com a directora de Comunicació a l'Ajuntament de Gandia. No és un treball senzill i m'ocupa molt temps, a vegades em veig trastejant amb cordes a la muntanya mentre agafe el telèfon per a solucionar algun tema que s'ha quedat per acabar en l'oficina. Però no em pesa, perquè és una cosa que faig amb passió.

 

11. I amb la teua afició per l'esport?

Tinc la muntanya i la mar a un pas i per això també practique algun esport d'aigua. El bonic que té aquesta zona en la qual viu, La Safor, és que trobes zones de mitja muntanya relativament a prop, així que quan tinc una estona, m'escape al Molló de Falconera, al Monduber, agafe la bici i puge a la Drova, o em vaig a escalar per ací a prop. Sent que ho tinc tot molt a mà i, així i tot, m'agradaria tindre temps per a més.

Ara, he decidit dedicar un temps a la Federació, i això contribueix al fet que tinga més actes relacionats amb la muntanya, xarrades, activitats de voluntariat, formació, gales… gaudisc amb cadascuna d'elles. És cosa d'organitzar-se, i amb dos fills a casa, l'organització és una cosa que tinc interioritzat com a manera de vida.


 

Patrocinadores: